EL TERRAT DE CASA NOSTRA

El terrat de casa nostra, és un terrat singular,
no té rajoles vermelles ni filferros rovellats.
Al terrat de casa nostra no s´hi estenen llençols
només hi despleguen les ales les gavines i els falcons.

El terrat de casa nostra no està damunt dels balcons,
està sospès a l´espai i penjat amb uns fils d´or,
d´un estel que cada nit diuen que, diuen que llueix blavós.

És un terrat molt, molt alt, i allà hi regnen tots els vents,
la princesa Tramuntana i el príncep de Llevant,
s´enduen les darreres canyes, dels cohets de Sant Joan.

Al terrat de casa nostra hi hauràs de venir volant,
perquè només s´hi arriba amb dues ales per mitjà,
per això hi tenim tants coloms...també hi aterren avions,
de paper a l´hivern, amb la caligrafia d´un nen.

Per pujar fins allà dalt, jo t´ensenyaré a volar.
És molt senzill, no has d´esperar ni plaers ni dolors.
Senyala a l´infern i al cel sense cap por.
De fit a fit mira al Sol, fins que et surtin pigues d´or....
Llavors, t´adones bé que ets persona, fas un salt... i emprens el vol..!!!
I ja veuràs com:
El terrat de casa nostra, és un terrat singular,
no té rajoles vermelles ni filferros rovellats.
Al terrat de casa nostra, no s´hi estenen llençols,
només hi despleguen les ales les bestiolres com sóc jo.
Només hi despleguen les ales les bestioles ...........
Com tu i jo.........!!!!!!!!

FRANCESC MIR

<< tornar a repertori <<