No cal pas
que patiu, perquè la nena em diu,
que ja és persona conscient del que hi ha pel seu voltant.
Només de veure el goig, i compartir-li la il•lusió..
Mireu-me-la com es pentina per marxar..
esverada amunt i avall, les faldilles fa volar..
Que ningú
estigui trist ni amb cap angoixa al pit.
Avui per primer cop, la meva nina surt de nit..!!
Escales avall
va deixar el seu perfum,
i escales amunt els infantils costums.
Semblava com si el món, semblava que la nit,
consagraven el vol del meu fill.
I el cel esclatava amb bombardeigs de coets,
de traques i trons, de fanals i paperets.
Tothom a ballar, tothom a brindar,
que del niu la meva nina ha volat....
Deuria ser
molt tard, passades ja les tres,
que ja vaig decidir de no esperar-te despert.
I suposo que els focs tots deurien ser apagats,
perquè varen callar totes les gresques dels terrats.
Algun coet de lluny, encara anava amunt...
I el misteri d’aquell món de Sant Joan, ja era mut.
Quan a casa
vas tornar, i ja dormies com un sant,
va ser quan em vaig llevar perquè et volia acotxar...
...la meva nena ja ha crescut...
Quan ja dormies
al teu llit, descansant la boja nit,
amb els teus llençols blancs molt suaument et vaig tapar.
Encara duies paperets entre els cabells enganxadets,
cabells negres de setí, els cabells del meu infant,
ells em vàrem fer adonar, que jo... ja en tenia tres de blancs...
( Tema dedicat a la meva filla Laia )
Francesc Mir.