Si has vist que el que has vist , ja està tot vist.
Si has pensat que el que has pensat, tothom abans ho havia pensat,
No et queda res per descobrir, deuries tot plasmar-ho ahir.
Han marxat rauxa, seny raó, t’ha deixat la imaginació.
La imaginació,
va deixar-te una nota penjada a prop del rebedor.
.- Adéu, vull mudar-me la pell, me’n vaig a estrenar un nou cervell.
La desesperació et bloquejà els cinc sentits de pensar sense imaginació.
Vas dir, amb cara de nen: jo que he fet, que hauré fet malament..?
Les històries
d’amor van amb metro, autobús i tramvia,
Sempre rep el més feble per això n’hi ha tants a la vida
que, han nascut perdedors i se’ls mengen les piranyes i els llops.
Les històries
d’amor van amb Rolls, i flamants limusines.
Sempre guanya el més fort per això n’hi ha uns quants a
la vida
que, han nascut guanyadors i s’alimenten dels pobrets perdedors.
La imaginació
va cercar noves ments que li fessin més “bona gestió.”
Però, no en trobà del nivell tant bo com el seu ex cervell.
I l’egoista raó, manipulà de seguida parlar de reconciliació.
.- Cal tornar, cal fingir amor per ell, a més, és tou.. perdona
molt fàcilment...
Si has vist
que el que has vist, no ha estat mai vist.
Si has pensat que el que has pensat, ningú abans ho havia pensat.
Torna el cervell a ser el d’ahir, no diguis res, que és millor
així....
Vas deixar obert un finestró, i ha tornat la imaginació.
Francesc Mir