Quan tot són flors aroma i llum, vas embriagat de tant perfum,
I el món t’inspira per fer un vers, córrer, cantar i pensar
amb no-res...
Jo, corria tant que estava boig, era envaït d’aires de goig.
No vaig fer cas de si algú va veure córrer el meu cos nu.
Com si del món m’hagués distret, vaig voler fer el que ningú
ha fet.
I a un cim molt alt jo vaig pujar, i des d’allà em vaig deixar
anar...
I vaig volar!.....
Sobrevolava
el món sencer, i dominava tots els verds
De les muntanyes i les valls, i els rius jugaven per allà baix.
Per entre brises vaig ballar, i un ocell em va donar la mà
Em va mirar i marxà rient, dels meus cabells bojos del vent.
I vaig volar!...
M’he
despertat sobresaltat, tot ho havia somiat,
Tanqueu-me el llum per un moment, vull retornar al meu món ocell.
Quan vaig volar!....
FRANCESC MIR