Fantasma de la guàrda transparent, o pinta’t o tenyeix-te de color,
Voldria descobrir el teu llençol, les formes,
I així sabria jo si ets amatent, en mitigar els perills de damunt meu,
sabent que sempre estaràs al meu costat
la llista de les pors podria llençar...

La por de no entendre el món
La por a tocar fons
La por del no saber mai com
La por de perdre el nom
La por de quedar adormit
La por d’un sisè sentit
La por de diumenge a la nit
La por.....la por d’un crit.

Fantasma de la guarda silenciós, arrossega cadenes, fes soroll
Voldria saber si m’estàs emparant, escoltant-te.
Per si un dia de llençar-me sóc capaç sé que tu tindràs cura del meu salt,
saps si el paracaigudes s’obrirà,
I deixo les pors penjades d’allà dalt.

La por a fingir ser feliç,
La por al cas omís
La por a conjugar el verb patir
La por al bisturí
La por d’esperar un resultat
La por d’un mirall trencat
La por abans de sortir a actuar
La por.....la por d’estimar!

Fantasma de la guarda, eteri amic: de ser més ortodoxe, mai no hi has pensat?
Tothom duu a la guarda al seu costat, un àngel!
Que s’assegura els passos a tot risc, sense inquietuds el món és molt pla i llis
Hauríem de tornar-nos més vulgars,
Menys esotèrics i més celestials!