Com pot ser..?
que dos minuts puguin girar tota una vida,
de l’inrevés,
i ja mai més torni l’entorn a ser el mateix.
Sense més,
sense tenir preparació ni aprenentatge,
mig moment,
et deixa nu, davant del món, davant del temps.
Com pot ser
que pugués ser..?
Qui pot dir que va ser..?
Algú sap perquè ha de ser..?
Ningú veu com pot ser..
L’estabilitat
dels anys,
havia soldat vidres i acer de vida clara.
Errors de l’atzar i vent ,
van fer trencar tots els vitralls per sempre més.
Com pot ser
que aquell vers,
que havia jurat amor etern sent criatures,
s’enfonsés amb el pes,
i aquell calidoscopi de colors s’esmicolés.
No pot ser..!!!
Que llegir dos mots en un paper
ens puguin fer-ho tot malbé...
Setembre 2002